Pimecava a Twitter

El Cava

 

El cava és el resultat d’una manera de fer i de viure. És la interpretació del territori, la traducció de la qualitat de vida i la transmissió de la tradició. Per als petits elaboradors, el cava és la visualització de la seva sintonia amb la terra i els seus fruits, la connexió de cada un dels elements que configuren un espai comú, el que resta sota el paraigües de la DO Cava.

El cava va néixer de les investigacions de l’Institut Català de Sant Isidre (IACSI) a partir del mètode xampanyès utilitzat en l’elaboració del xampany francès. L’any 1862, Francesc Gil i Domènec Soberano van produir, primer junts i més tard per separat, l’anomenat xampany de Reus utilitzants la segona fermentació en ampolla. A l’Exposició Universal de París (1867) es van presentar públicament els primers xampanys catalans. Inicialment la idea va tenir força a Reus amb l’empresa Soberano, i també es va implantar amb èxit al Penedès, on algunes famílies van veure el potencial de la zona per a elaborar un vi escumós mediterrani de qualitat i amb personalitat pròpia. L’any 1872 es va començar a elaborar cava com a producte comercial. Dos alumnes de l’IACSI, Agustí Vilaret, conegut com “el americano” i Josep Raventós i Fatjó van fundar respectivament, els cellers Mont Ferran a Blanes i Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia.

Les tres varietats utilitzades tradicionalment en l’elaboració del cava són el macabeu (aporta estructura, frescor i aromes de fruites blanques), xarel·lo (dóna cos i aromes de fruites més aviat madures) i el parellada (incorpora als cupatges suavitat i aromes florals). Altres varitetat blanques són el chardonnay (per a elaborar vins escumosos aromàtics, amb cos i acidesa elevada) i la malvasia (aporta estructura i frescor). Les varietats negres autoritzades pel Consell Regulador del Cava per a elaborar caves rosats són la garnatxa negra, el monestrell, el pinot noir i el trepat.